divendres, 31 de juliol de 2009

Ja som a Monterrey

Hola a tothom!!

Després d’un aventurat viatge hem arribat i ara ja, dormit i tot!!! Perquè us feu una idea començaré amb l’arribada a Barcelona, just a l’hora de demanar el bitllet per anar cap a París i després cap a Mèxic DF ja vaig tenir problemes, el bitllet d’en Jordi be, però el meu ja no me’l volien donar perquè per malentesos es pensaven que superava el temps d’estada de turista al país.
Vam sortir de Barcelona amb retard ja, i en arribar a París just sortir de l’avió un noi amb armilla reflectant ens esperava amb un paper que posava MEXICO DF per anar corrents a agafar l’altre avió. El grup de 10 persones que havíem d’agafar aquest vol vam tenir sort de que ens vinguessin a buscar perquè amb el temps tant just i la grandària de l’aeroport no hauríem arribat a temps. Fent dreceres i portant-nos amb autobús vam trobar-nos l’avió de dos pisos que encara ens esperava . Per sort ens vam col·locar al pis de dalt, més luxós i ben atesos que a l’altre. El dubte però era si les maletes haurien arribat amb tant poc temps.
Després de més d’11 hores tancats allà dins i d’un vol molt tranquil vam aterrar a DF. Quina ciutat més gran!!! Vam estar 15 minuts travessant la ciutat abans d’aterrar i miraves per la finestra i només veies edificis només molt al fons una mica de muntanya i això a banda i banda i durant un quart d’hora. Aquí sort en vam tenir de saber que una noia anava cap a Monterrey amb el mateix vol que nosaltres i amb la que vam haver de compartir moltes més hores de les que esperàvem perquè el vol AM938 com tots els altres que marxaven de la gran capital anaven retardats “por el trafico aereo”, frase que vam haver de sentir deu mil vegades pels altaveus. Al final després de 5 hores esperant vam pujar a l’avió. Un avió a diferència de l’altre cutre i petit, encara no 50 places. Vam arribar a Monterrey i ens esperava pluja i molta xafogor. Agafem un taxi, direcció Calle tokio, 415 i per fi després de perdre’ns entre molts carrers i donar voltes arribem a una casa verda, a dins… FIESTA!!!
Per si no en teníem prou d’hores sense dormir, que un cop a la casa eren les 8 del matí hora catalana ( és a dir portàvem 27 hores sense dormir) ens espera la festa d’aniversari d’un que serà el meu company de pis amb tot de mexicanos weys y pedos a dins! Cervesa, música, brindis, weys, chingados, pedos i molta eufòria ens va fer anar a dormir 2 hores més tard!!
Així que avui, després de dormir i superar el jet lag , farem una ruta pels voltants, i al vespre ja ens han convidat completamente a una fiesta con asado , que sort n’hi ha que hi estem completamente invidatos!

Aquí ho deixem per avui, un petó ben fort dels dos i fins la propera