dimarts, 27 d’octubre de 2009

Barrancas del Cobre!

Dijous vam marxar amb camión cap a Chihuhua. 12 hores de viatge per empalmar un altre camión que ens portés fins a Creel. El poble enmig de la Sierra Tarahumara en el que ens estariem i començariem després el Chepe, (l'unic tren de passatgers de tot mèxic que conecta la ciutat de Chihuahua amb el pacífic) Així doncs vam arribar a Creel al migdia, i després d'instalar-nos en un hostal ple de moxileros com nosaltres vam endinsar-nos Sierra endins per a veure les coves on vivien els indígenes tarahumaras, una mica els voltants, el paisatge i una cascada impresionant!

Cap al vespre vam anar a donar un vol pel poble, un carrer principal paralel a la via i aquí s'ha acabat tot! vam sopar tots junts a l'hostal i depsrés cap a un bar amb musica en directe, a predre alguna cosa ben calenta. No us podeu imaginar el fred que feia alla de nit!!
L'endemà et despedeixes dels amics d'un dia, entre tots ens desitgem bona sort en els viatges i la vida, intercanviem adreces per si mai el destí ens torna a unir (molt idílic tot) i cap a les Barrancas! són un conjunts de cañones que junts tenen una dimenció tres vegades més gran que el gran Cañón del Colorado!

Després de veure sota els teus peus els 900 metres de desnivell i posarte sobre una pedra a l'extrem del precipici (alguns ens hi vam acostar menys a l'extrem) esperem a l'estació de Divisadero que arribi al tren.
Des d'allà unes 8 hores de viatge travassant muntanyes i amb vistes espectaculars entre vagó i vagó fins a la posta del sol. D'allà un autobus fins a Mazatlan, dormir a la platja, bus i separem recorreguts amb l'Ury. Ell continua el seu viatge i jo cap a Monterrey!

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Una altre visita!!


Ja tenim aquí l'Oriol!
després de la seva arribada el divendres el clima va canviar, el cel tapat i pluja, i aquest fet va fer que la previsió que teniem pel cap de setmana s'anés aplaçant. disabte després d'un dinar a casa els pares dels boludos, a la nit el sopar de despedida de la Virginie, la noia francesa que d'aquí dos dies ja s'en torna cap a casa! una mica més tard i amb la panxa plena un "power hour" sentint cada 60 segons una veu familiar dels Simpson dient mmm beer...
A la una de la nit marxem amb taxi amb l'Uri i en Marc (un noi alemany del TEC) cap a la central de camiones. allà 3 hores cap a Monclova, dues hores de parada i d'allà 2 hores més cap a Cuatrocienegas!
després d'intentar dormir en aquests autobusos arribem al poble, que resulta que està en dia d'eleccions i tot està tancat!! Després d'entrar a menjar unes gorditas topem amb uns homes que s'ofereixen per portar-nos cap a les dunes i a veure les lagunas. Acordem el preu i pujem al darrera d'un jeep i a creuar desert!!

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Piràmides, Platja i Papes!!

Aquí teniu unes quantes imatges del què ha estat aquest cap de setmana llarg! arribada divendres a l'aeroport de Cancun! els pares ja m'esperaven allà, i al cotxe, la montse, l'andeu i la maria! el dissabte visita de piràmides, Chitchen-Itza (7 maravella del món modern) i Ek-Balam! IMPRESIONANT, la primera pel què comporta, per això té aquest honor, i la segona perquè és de les poques que encara et deixen pujar fins a dalt de tot i les vistes són increibles! i després la ciutat de Valladolid.
Diumenge amb barca mar endins per aconseguir veure tortugues i dofins en llibertat, i així va ser! va ser fantàstic veure la tortuga i sentir-la respirar cada 5 minuts que pujava a superficie, i els 5 dofins saltant entre les ones del mar! i després fer snorkle en la segona reserva de corall més gran del món (desrpés d'Austràlia)! i per acabar el dia a banyar-nos a un cenote!
Dilluns a fer les compres i despedida altre cop, uns marxen cap a terres catalanes i jo em quedo, però de moment amb les meves companyes de viatge, "las pinches muletas"!! sisi, tinc un esgins al turmell (del partit de basquet de la lliga del Tec)
Així que MOLTES GRÀCIES! vosaltres, la vostra estada i el què portaveu han estat el millor REGAL!

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Gràcies!!


Només vull agraïr-vos a tots els que d'una manera o altre, ja sigui per trucades, pel msn o per mails m'heu fet arribar la vostra felicitació virtual pels meus 22 anys!!
No els he pogut celebrar a casa, però la veritat és que no ha passat de llarg! dissabte a la tarda una passejada per parque fundidora, desrpés 3 hores d'espectacle del cirque du soleil, (sense paraules!) un sopar multitudinari a casa, mariachis, un regalet, festa, tequila i antros, i avui diumenge a las grutas de García al matí i ara al vespre un altre sopar, pastis i espelmes!!
Així que ara a passar rápid la setmana d'examens per reunir-me, amb moltes ganes, el divendres amb els pares a Rivera Maya per passar 4 dies amb ells! això si que és tot un regal!

Final de l'aventura FM3

Després de dos mesos de posar els peus en aquesta terra, ja tinc el meu FM3!
és la visa d'estudiant, el documentent que em legalitza en aquest país, ja no som unos sin papeles!!
La veritat és que aquest tràmit és l'ho pitjor que hi pots haver, si ja cansa fer papeleos imagineu-vos aquí méxic!
Et lleves pensant que has d'anar a immigració i bufes, malgrat la calor que fa et poses pantalons llargs, sabates tapades i una brusa amb màniga (sino no pots entrar), agafes un taxi, veus l'edifici blanc, el que més odiem els internacionals, entres, et registres, agafes morrió i amb la boca tapada demanes torn, et donen un número marró o vermell (els que mai avancen) esperes, mires a tothom i tothom està cansat, cansat d'esperar, esperes, esperes que diguin el teu número i el teu color, bingo t'ha tocat! t'aixeques i amb tots els ànims entregues papers, t'els segellen tots i et diuen fins d'aquí dues setmanes, ja te'n pots anar.
Passen dues setmanes i primer truques, no t'arrisques a anar allà sense saber si hi pots anar, marques el número, extenció 215, demanes per la teva visa, t'has d'esperar. passen més dies i et citen a una hora per anar a posar les teves emprentes dactilars, bona noticia! altre cop el mateix tràmit fins que al final depsres de dos mesos veus que el teu número de visa està a la llista de pendents de recollir!!! Així que per últim cop ahir vaig anar a l'oficina de color blanc, que tothom va tapat i amb morrió a recollir el meu document!
un document que ara em permet marxar del pais, perquè sense ell res de res, ni la frontera podiem trepitjar! i un document que per 6 mesos d'estada al pais no ens fa falta perquè amb una visa de tursita passem, però que des del Tec ens fan registrar!