Fent maletes...

Avui estic fent maletes, hi poso a dins roba, apunts, coses necessàries, però en ella també hi ha regals, records, experiències, gent, nous amics,... però em tocarà tancar-la i ho faré amb sentiment, pero també moltes noves il·lusions i esperances, perquè cada dia que passa poses més pes en la teva motxilla de viatge, en el viatge de la teva vida.

Des d'aqui molts m'heu seguit, des d'aquí heu pogut veure què feia i on estava, i des d'aquí vosaltres també m'heu fet estar més a prop de casa, però ara s'ha acabat, així que no escric per dir un adéu, sino un fins una altre a tot el què he viscut, i em despediré amb un fins aviat DES DE MÈXIC!!

13D

Són passades les 5 de la nit, i mai hauria pensat quedar-me desperta pendent del què passa al MEU PAÍS. Des de l'altre punta del món, estic escoltant la radio, llegint diaris virtuals i anant de link en link per mantenirme informada de com es viu aquest moment històric.
Em dol no poder estar envoltant i acompanyat tota la gent que fa possible aquest acte, mourem entre la gent que es mobilitza i avui va a votar, per poder ser un estat de dret, independent, democràtic i social, perquè avui ens ho estem preguntat , avui podem decidir!

Orgullosa de ser d'un país que es mou, que lluita i que vol tirar endavant!

Ciutat de Mèxic

Ja tocava anar a visitar la ciutat del país. A 2200 metres d'altitut i amb gairebe 20 millons d'habitants, la ciutat m'esperava després de fer 12 hores amb bus. Allà m'havia de trobar amb l'Ury, que després d'un mes voltant per terres mexicanes se n'anava cap a les catalanes, així que em tocava ana-lo a despedir! jejee

Amb dues maletes, vaig visitar tot el centre històric, buscar un allotjament, i esperar que l'inundat fes una trucada per dir que ja havia arribat. Així que per fer temps vaig aprofitar per anar a veure l'espectacle de llums que hi havia al Zócalo. Tot son activitats per entrar al bicentenari de la independencia de mèxic, tot molt organitzat, molta gent als carrers, molta policia i molt de fred! a Monterrey no en fa tant, i ja començo a patir per quan em toqui tornar al desembre el fred que tindre!!!

L'endemà i amb l'uri (que va arribar a la nit) vam anar cap al passeig de la reforma, el bosc de chapultepec, al castell, al museu d'antropologia i cap a Xochimilco després. Vam triar una ruta molt dispersa, perquè vam haver de creuar la ciutat de dalt a baix, amb un metro mig subterrani i mig enfilat i per fora, que gracies a això vam veure que passavem pel costat de l'estadi azteca, amb tanta sort que l'ury tant si com no hi havia d'entrar. Així que vam decidir baixar pero a la taquilla ja havia passat l'hora de visites, però ja acostumats, vam acordar i regetejar una mica el preu i ens van fer una visita particular a l'estadi. No hi havia ningú, només nosaltres, i després de veure la gespa i amb una cara ilusionada, vam sortir amb unes quantes fotos fetes. Al vespre una altre ruta de visita pel centre historic, un bon sopar a la plaça dels mariachis i cap a dormir que el diumenge marxavem a Teotihuacan, cap a veure les Piràmides. La veritat és que encara que ja n'hagis vist d'altres, la sensacio de veure la piramide del sol ( la tercera més alta del món) i la de la lluna, i tota la seva construcció és espectacular, però allò eren les Rambles! estava ple de gent, però amb processor i amb un peu coix de tant pujar i baixar vam arribar a dalt de tot, vam posar el dit en el forat cobert de paper de plata ( que tots els mexicans deien que els hi transmetia energia positiva) , vam fer unes fotos i apa a baixar tot el què has pujat!

A la tarda vam anar a la zona rosa, i a l'estil de mikimoto anavem a buscar catalans pel món. La nostre visita anava dirigida a l'orfeó català de mèxic, i al final el vam trobar! Vam parlar amb uns fills de catalans, ens va explicar totes les activitats que feien, penya blaugrana, ofrenes florals l'11 de setembre, jocs literaris per sant jordi, festa per sant joan, i el grup de coral, l'esbart densaire i les classes de català. Tot allò era com esta a casa, i si a més hi llegim la carta del restaurant amb un pa amb tomàquet, butifarra amb mongetes, tast de pernil salat.... que se'ns va fer la boca aigua... i vam marxar amb un sentiment de patriotisme a dins que cantavem cançons emblemàtiques pels carrers de la gran ciutat!

Així va acabar el cap de setmana, caminada fins al centre, metro, bus i un fins al desembre!! i apa de nou cap a Monterrey.

Barrancas del Cobre!

Dijous vam marxar amb camión cap a Chihuhua. 12 hores de viatge per empalmar un altre camión que ens portés fins a Creel. El poble enmig de la Sierra Tarahumara en el que ens estariem i començariem després el Chepe, (l'unic tren de passatgers de tot mèxic que conecta la ciutat de Chihuahua amb el pacífic) Així doncs vam arribar a Creel al migdia, i després d'instalar-nos en un hostal ple de moxileros com nosaltres vam endinsar-nos Sierra endins per a veure les coves on vivien els indígenes tarahumaras, una mica els voltants, el paisatge i una cascada impresionant!

Cap al vespre vam anar a donar un vol pel poble, un carrer principal paralel a la via i aquí s'ha acabat tot! vam sopar tots junts a l'hostal i depsrés cap a un bar amb musica en directe, a predre alguna cosa ben calenta. No us podeu imaginar el fred que feia alla de nit!!

L'endemà et despedeixes dels amics d'un dia, entre tots ens desitgem bona sort en els viatges i la vida, intercanviem adreces per si mai el destí ens torna a unir (molt idílic tot) i cap a les Barrancas! són un conjunts de cañones que junts tenen una dimenció tres vegades més gran que el gran Cañón del Colorado!

Després de veure sota els teus peus els 900 metres de desnivell i posarte sobre una pedra a l'extrem del precipici (alguns ens hi vam acostar menys a l'extrem) esperem a l'estació de Divisadero que arribi al tren.

Des d'allà unes 8 hores de viatge travassant muntanyes i amb vistes espectaculars entre vagó i vagó fins a la posta del sol. D'allà un autobus fins a Mazatlan, dormir a la platja, bus i separem recorreguts amb l'Ury. Ell continua el seu viatge i jo cap a Monterrey!

Una altre visita!!

Ja tenim aquí l'Oriol!
després de la seva arribada el divendres el clima va canviar, el cel tapat i pluja, i aquest fet va fer que la previsió que teniem pel cap de setmana s'anés aplaçant. disabte després d'un dinar a casa els pares dels boludos, a la nit el sopar de despedida de la Virginie, la noia francesa que d'aquí dos dies ja s'en torna cap a casa! una mica més tard i amb la panxa plena un "power hour" sentint cada 60 segons una veu familiar dels Simpson dient mmm beer...
A la una de la nit marxem amb taxi amb l'Uri i en Marc (un noi alemany del TEC) cap a la central de camiones. allà 3 hores cap a Monclova, dues hores de parada i d'allà 2 hores més cap a Cuatrocienegas!

després d'intentar dormir en aquests autobusos arribem al poble, que resulta que està en dia d'eleccions i tot està tancat!! Després d'entrar a menjar unes gorditas topem amb uns homes que s'ofereixen per portar-nos cap a les dunes i a veure les lagunas. Acordem el preu i pujem al darrera d'un jeep i a creuar desert!!

Piràmides, Platja i Papes!!

Aquí teniu unes quantes imatges del què ha estat aquest cap de setmana llarg! arribada divendres a l'aeroport de Cancun! els pares ja m'esperaven allà, i al cotxe, la montse, l'andeu i la maria! el dissabte visita de piràmides, Chitchen-Itza (7 maravella del món modern) i Ek-Balam! IMPRESIONANT, la primera pel què comporta, per això té aquest honor, i la segona perquè és de les poques que encara et deixen pujar fins a dalt de tot i les vistes són increibles! i després la ciutat de Valladolid.

Diumenge amb barca mar endins per aconseguir veure tortugues i dofins en llibertat, i així va ser! va ser fantàstic veure la tortuga i sentir-la respirar cada 5 minuts que pujava a superficie, i els 5 dofins saltant entre les ones del mar! i després fer snorkle en la segona reserva de corall més gran del món (desrpés d'Austràlia)! i per acabar el dia a banyar-nos a un cenote!

Dilluns a fer les compres i despedida altre cop, uns marxen cap a terres catalanes i jo em quedo, però de moment amb les meves companyes de viatge, "las pinches muletas"!! sisi, tinc un esgins al turmell (del partit de basquet de la lliga del Tec)

Així que MOLTES GRÀCIES! vosaltres, la vostra estada i el què portaveu han estat el millor REGAL!

Gràcies!!

Només vull agraïr-vos a tots els que d'una manera o altre, ja sigui per trucades, pel msn o per mails m'heu fet arribar la vostra felicitació virtual pels meus 22 anys!!

No els he pogut celebrar a casa, però la veritat és que no ha passat de llarg! dissabte a la tarda una passejada per parque fundidora, desrpés 3 hores d'espectacle del cirque du soleil, (sense paraules!) un sopar multitudinari a casa, mariachis, un regalet, festa, tequila i antros, i avui diumenge a las grutas de García al matí i ara al vespre un altre sopar, pastis i espelmes!!

Així que ara a passar rápid la setmana d'examens per reunir-me, amb moltes ganes, el divendres amb els pares a Rivera Maya per passar 4 dies amb ells! això si que és tot un regal!

Final de l'aventura FM3

Després de dos mesos de posar els peus en aquesta terra, ja tinc el meu FM3!

és la visa d'estudiant, el documentent que em legalitza en aquest país, ja no som unos sin papeles!!

La veritat és que aquest tràmit és l'ho pitjor que hi pots haver, si ja cansa fer papeleos imagineu-vos aquí méxic!

Et lleves pensant que has d'anar a immigració i bufes, malgrat la calor que fa et poses pantalons llargs, sabates tapades i una brusa amb màniga (sino no pots entrar), agafes un taxi, veus l'edifici blanc, el que més odiem els internacionals, entres, et registres, agafes morrió i amb la boca tapada demanes torn, et donen un número marró o vermell (els que mai avancen) esperes, mires a tothom i tothom està cansat, cansat d'esperar, esperes, esperes que diguin el teu número i el teu color, bingo t'ha tocat! t'aixeques i amb tots els ànims entregues papers, t'els segellen tots i et diuen fins d'aquí dues setmanes, ja te'n pots anar.

Passen dues setmanes i primer truques, no t'arrisques a anar allà sense saber si hi pots anar, marques el número, extenció 215, demanes per la teva visa, t'has d'esperar. passen més dies i et citen a una hora per anar a posar les teves emprentes dactilars, bona noticia! altre cop el mateix tràmit fins que al final depsres de dos mesos veus que el teu número de visa està a la llista de pendents de recollir!!! Així que per últim cop ahir vaig anar a l'oficina de color blanc, que tothom va tapat i amb morrió a recollir el meu document!

un document que ara em permet marxar del pais, perquè sense ell res de res, ni la frontera podiem trepitjar! i un document que per 6 mesos d'estada al pais no ens fa falta perquè amb una visa de tursita passem, però que des del Tec ens fan registrar!

"Viva México"

Aquest és el crit que ens ha portat des de divendres passat fins dimecres a: creuar més de 400 km en linia recta pel mig del desert i després continuar 4 hores més, a travessar i visitar pobles i ciutats com Guanajuato, Sant Miguel Allende, Dolores Hidalgo, Patzcuaro, Celaya, Querétaro, Sant Luís Potosí, Matehuala,... a conéixer una cultura molt diferent a la nostra que parla un altre llengua, náhuatl, i segueix tradicions molt antigues, i el més important, la celebració dels 199 anys d'independència de Méxic!!



Ja que no vaig poder celebrar la diada a casa, aquesta la vam viure de ple. Als carrers l'ambient patriòtic es respirava des de feia dies i estava pintat de 3 colors.

El què aquest viatge m'ha donat és un canvi de prespectiva dins dels mateixos mexicans, es pot veure que el país està dividit en 3 parts, al nord es treballa, al centre es pensa i al sud es descansa. Monterrey ciutat del nord, és la ciutat més important de negocis, al centre la gent es manifesta, la gent actua i respon, per això és a Dolores Hidalgo on es va declerar la independència, i al sud les platges i el tursime. Però amb aquests 5 dies també ens ha tocat viure situacions que ens fan veure que és un país d'extrems: el desert i els boscos i llacs, la calor i la pluja inesperada, les tradicions (pescadors, artesants) i els antros més moderns, dolç i picant (chile), la seguretat davant la corrupció policial.

Aquest últim és el pitjor de tot, aquests dies ens van parar la policia federal, baixar del cotxe, remanar-ho tot, demanar documents, demanar com es deia "chica linda" en francés, repasar les noies una mica, sentir-se importants, intentar fer-nos posar nerviosos, i marxar. El primer superat! el segon la policia local, aquests pinches corruptos, sense motiu et treuen els diners a la força, no fan res de feina, i sense motiu et culpen d'una infracció que evidentment et toca arreglar amb diners, així avança el país!! i després per si no en tenim prou d'haver passat dos controls amb una tarda, al cap de dos dies l'exèrcit! Aquests vestits de camuflatge t'apunten amb metralletes i et miren amb cara de menyspreu, però després de veure que tot està correcte es despedeixen pican-te l'ullet! Apa, ara ja podem dir que la famosa corrupció que sempre veiem per les noticies l'hem viscut en persona!

11 de Setembre!

Avui no puc treure la senyera al balcó i que la gent ho entengui, no puc sortir al carrer i reunirme amb la gent per uns mateixos ideals, si ja els costa entendre que parlo una llengua no castellana, No puc cantar els segadors acompanyada ni ballar una sardana, pero puc sentir-ho al cor, i lluny de la meva terra cridaré amb vosaltres, perquè quan més lluny d'ella estic, més orgullosa me'n sento!

Visca la Terra!

Celebracions de Casa Verde

Es fa difícil trobar moments per aturar-te d'aprendre, de moure't, de conéixer, per explicar-vos (una mica resumit) la meva nova vida!!
Així que us passo unes imatges del què han estat aquests darrers 15 dies . Primer la imatge d'una celebració de cants i danses Huichols, un dels grups indígenes d'aquí a Mèxic. Van fer una cerimonia dansant i tancant per agrair a la nostra germana Terra, i amb aigua i plantes ens van ben ruixar, beneïr.

Després sopars de benvinguda, aquestes setmanes estavem plens a la casa, a part dels 7 que hi vivim hi ha amics, germans, familiars i novies dels de la casa. Així que a la casa en si ja erem molts i si hi sumem amics imagineu quins sopar i quines festes. Després del sopar a taula amb el tequila, cap a la piscina!!i després sortim de festa pels antros del barri vell.

El cap de setmana a Matacanes!! si la ciutat de monterrey no fascina al mirar-la, les muntanyes que rodegen tota la ciutat són impresionants!! aixi que vam marxar amb una furgo llogada i carregats amb el menjar, les tendes i la motxilla vam anar a acampar. Uns partits de ruggby, una carn asada per sopar i moltes cerveses a la taula van acabar el dissabte anant a dormir amb un fred impressionant i sota milers d'estrelles. L'endemà enmig de preses de pedres altissimes, salts de 4 a 15 metres pels que t'has de tirar ( el meu límit es va quedar a 5 metres!!) i rapels enmig de cascades vam passar 8 hores seguides dins de l'aigua. El que més sorpren és el paisatge tant fascinant que tenen tant aprop de a ciutat, i l'ho altre que l'aigua estava ben calenta quan surt de la muntanya! (no em puc imaginar aquesta temperatura pels barrancs de Collagats!!)

L'altre divendres una festa d'aniversari, celebrada amb la pinche comida mejicana picante i acompanyada amb la música dels Mariachis (com no podien faltar en una festa d'aquest estil)

Cultura i tradicions

Si sempre s'aprenen coses noves, aquests dies són per veure aspectes tradicionals d'aquesta cultura.
Diumenge ens van convidar a una Xarreada. És una fira plena de cavalls muntats per uns ginets vestits amb pantalons texans, botes altes, camisa i barret, la típica imatge dels baqueros que tenim sobre caballs empaitant vaques o toros, agafant-los la cua i amb una cosa tirar-los a terra. És colpidor veure tot això, però va ser una experiència per viure-la, i per anar entenent una mica més la societat on estic vivint. Després d'aquests espectacle, las escaramuzas, unes noies amb vestits tradicionals que demostraven les seves habilitats sobre els cavalls, després altre cop els nois caçant vaques amb la corda i més trad, un grup de joves muntaven la vaca només amb una corda lligada al seu voltant, i els més grans a sobre d'unes heugues.
El dilluns cessio de cinema, humor frances al museu de mèxic al centre de la ciutat, i dimecres un convivio, música tradicional huichol i cantos kikapús, són gent indígenes que van fer un espectacle amb la seva música, les seves danses, la seves celebracions i cerimònies. Entre una d'elles va agrair a la mare terra tot el què ens dóna i ens va beneir amb unes fulles i aigua a tots els que estavem allà. A fora, tallers i venda d'artesenies.

Aquest cap de setmana marxem els de la casa a Matacanes. Uns indrets per aquests cerros d'aquí al voltant amb llocs plens de cañons d'aigua i sals de mes de 10 metres. Anirem a acampar allà (si no es canvia de plans) i l'endemà a baixar pel riu i fer barranquisme!!

Començament de classes

Primera setmana de classes passada, enrera queden moltes coses. Começament de classes, nova gent, companys, professors, assignatures, mentalitats, ideals, metodolodies...i amb això la creació de grups de treballs i per tant feina. Projectes molt variats, analisis critic de l'arquitectura i el contex, contrucció en edificis d'oficines, sostenibilitat ambiental , projectes de disseny i classes de cultura mexicana. Un dels projectes ja està entregat, amb una setmana projecte, 3D, maqueta contex i maqueta detall... per sort ja s'ha acabat. I què n'hem après? a part de veure noves mentalitats i maneres d'entrendre l'arquitectura, que els mexicans son uns irresponsables! tenen la nocio del temps espatllada, el que vol dir ahorita, o al rato no és el que tots esperem que sigui aviat, si no que pot ser d'aquí dues hores o tres o demà....
A part d'això l'arribada de molta gent de visita a la casa, i també anar a jugar moltes tardes a tenis, basquet, volei platja, o a entrenar amb un equip masculi de rugby. La victoria de la selecció mexicana davant els EEUU, anar a veure pelicules a un club de cinema i les despedides! Un sopar multidunari al pati de casa per despedir a un dels argentins que se'n va a Dallas a treballar, i l'altre la tornada cap a Catalunya d'en Jordi.

Es fa difícil marxar de casa per tant de temps, deixes per uns mesos casa teva, la teva familia, els teus amics, les teves costums, les aficions... i no es tant traumàtic si marxes acompanyada. Però aquesta és una etapa que he de viure sola, per fer-me créixer com a persona, per madurar i adonar-me de les altres realitats, del món que hi ha més enllà de les notres terres i per això el pitjor d'aquesta setmana va ser veure'l marxar amb els ulls negats.

Visita a Zacatecas

Així doncs, dimecres vam anar a comprar els bitllets de l'autobus, marxavem el mateix dia a tres quarts de 12 de la nit i anavem a Zacatecas. Després d'un altre viatge de nit de 6 hores vam arribar de bon matí a la central d'autobusos, encara era fosc, i ens vam esperar més d'una hora alla assentats esperant que clarejes una mica i depsrés un taxi cap al centre de la ciutat! Era d'hora el matí, els carrers encara eren buits, era una sensació de tranquilitat que contrarestava la vida realment que es portava en aquell poble hores més tard. La ciutat no havia desplegat encara, les parades del carrer estaven cobertes per plastics mig lligats, alguna gent matinera caminava sola pels carrers, uns altres feien exercicis al mig de l'herba dels parcs, però a mesura que les hores abançaven va canviar radicalment! Zacatecas és una ciutat amb un casc antic molt gran per visitar i ple de punts interessants, l'aqüeducte, les places, els carrers, la catedral, altres esglesies... es famos per la seva arquitectura, i també vam visitar un dels punts claus de la ciutat, la mica de l'Eden. Una antiga mina d'or, plata, coure, zinc, entre d'altres minerals. Després de travessar-la per nivel 4 de 9 un estona amb un trenet i l'altre a peu, vam sortir uns kilometres més enllà, just per agafar un teleferic que ens puges fins el Cerro de la Bufa, des d'on vam tenir una espectacular panoramica de la ciutat!

Però alla dalt él què més em va sorpredre va ser l'acitut i la mirada d'unes nenes que venien joies fetes a mà de boletes, per treures uns diners.

Després de tot això, desfem el camí cap a la central d'autobusos, pugem al camión i tenim 6 hores per contemplar el paisatge infinit de kilometres i kilometres travessant el desert, entre aquests però, contemplem una posta de sol entre cactus i palmeres.

Primera Setmana al TEC superada

Ja hem passat la primera setmana d'orientació i la veritat és que no em puc pas queixar! som uns 500 i pocs internacionals de més de 70 països diferents i amb actes cada dos per tres ens mantenien a tots junts com si fossim un remat de xais. La setmana va començar amb el registre, un campus tour a ple sol i al vespre un sopar! quin caos, donar menjar a tantes persones va ser un merder, pero ens va servir per fer grup i unir-nos un grup d'espanyols, però son de bilbao, donosti i navarra i jo de barcelona, així que nosaltres no li diem grup d'espanyols, amb 5 de singapur!
la resta de la setmana amb xerrades d'activitats extra escolars, de seguretat a mèxic, de papeleos de la visa, i dijous i divendres eren per acabar de triar les assignatures i muntar l'horari, i tothom tenia una hora assignada. La meva era divendres a les 11 del matí, així que dijous no hi havia d'anar i amb en jordi vam decidir que tornariem a marxar per aprofitar el dia!! Després de l'aventura del dijous, divendres trio les assignatures. Cal dir que degut a la confusió entre les universitat que m'havien matriculat a DF enlloc de Monterrey i no tenia la preselecció feta, encara em va anar prou bé! algunes assignatures ja estaven tancades, una altre akest quadrimetre per raons que ves a saber qui les sap no la volen donar, i mil coses més, tinc 5 assignatures, una menys del màxim que se'n poden agafar, i és que aquí només pots agafar 6 assingatures o menys de 48 unidades, i clar jo en tinc 4 de 8 unidades i una de 12 , per tant ja no puc fer res. Tinc l'assignatura de Taller de proyectos, Taller de construcción, Sostenibilidad ambiental i Arquitectura del paisaje, i per últim , com optativa, cultura de méxico!!
I dic que m'ha anat prou bé perquè tinc un horari força ben muntat, només classes dimarts i dijous de 7 del mati a 5 de la tarda i dimecres de 10 a 1!!, un cap de setmana llarg de divendres a dilluns que sempre que pugui aprofitare per marxar!!

Així començava el divendres, i va acabar amb un coctel de benbinguda a l'estil mexicà. Tots ben vestits (alguns més que d'altres) amb un escenàri ple de globus, taules amb safates de pica pica, cambrer que et portaven el beure (gil amb B alta) i mariachis cantant i grups de dansa ballant!! Després d'això, un grup vam anar a veure un partit de futbol americà dels Borregos (és el grup universitari del TEC) i després d'axiò, sopar i festa!

El primer cap de setmana

Després d'anar a l'asado, coneixer molta gent, donar explicacions de perquè diem que som catalans i no espanyols, de rebre moltes felicitacions per la temporada del Barça i sortir a tomar en un antro, l'endemà ens vam llevar per anar a conéixer el que serà el meu nou entorn, el campus del TEC i després de dinar a TACOS MANOLO vam anar al centre de la ciutat!














Vam quedar una mica descepcionats de la ciutat! és una ciutat molt gran (gairebé tots els habitants de Catalunya cabrien aqui dins) pero té molt poc d'interessant; el gran parc de la fundidora, el paseo de Santa Lucia, el casc antic, la Macroplaza (la tercera plaça més gran de tot el món), uns quants museus i poca cosa més.

A la nit cansats de tant caminar i tanta calor, 42º, vam decidir que ens quedariem a dormir, però poc després de sopar va arribar en Mario, el company de pis (roomie) mexicà amb dos amics més que haviem conegut a l'asado. Van arribar amb una hamburguesa gegant i unes quantes cerveses i mentre en Jordi dormia nosaltres anàvem parlant, que si l'història d'espanya i Catalunya, que si ETA, la unió europea, que que tanta fama tienen los latinos a europa, que quina imatge es té de mèxic... i entre converses, cerveses amb sal i lima i música catalana, hem acabat planejant una sortida turistica per en Jordi. A dos quarts de dues de la nit trucavem a la central de camiones (autobusos) i demanavem l'horari i el preu de los boletos per anar a Real de catorze. Despertem en Jordi i li diem que es vesteixi que d'aqui a mitja hora marxa el camion. Aqui els viatges són de nit i va molt bé perquè son distàncies tant llargues que aixi les aprofites dormint. Si una cosa he après aquí amb aquests pocs dies es que no pots planejar res, tot surt improvitzat i a més a més res va com et penses. Marxem amb un carro cap a la central i el camión ja havia marxat!! agafem un altre carro i idient-li amb tot el salero mexica, andale xofer sabemos que eres mejor que Schumacher el pinche camion nos ha dejado y a huevo tenemos que tomarlo. Fent esses i no baixant de 77km per hora (màxima permesa aqui) li fem fer el recorregut més ràpid per arribar abans a l'altra parada. 4 hores de viatge i fem parada a Matehuala, un lloc desert per esperar l'altre camion i cap a Real de 14.
Per arribar al poble vam haver de travessar 2km de túnel, a dins el túnel, hi havia un wey que començava a fer soroll d'animals (el gat, el gos, el xai i algun quiquirikí). Sort en vam tenir dels mexicans que van parar un carro i enfilats al darrera ens vam estalviar un bon tros. Un cop creuat el túnel, ja som a Real 14, una antiga colonia espanyola, on hi va haver una de les explotacions de plata més importants.

Vam anar a visitar la església de Sant Francesc d'Assís, los panteones, la plaza de toros i sobretot, la fotografia d'en Brad Pitt i la Júlia Robers que van anar a grabar-hi una pel·lícula. Finalment, després de negociar el preu per pujar amb cavall fins al poble fantasma, vam cavalcar tot demostrant les nostres habilitats i/o deshabilitats.

Visitat el poble, desfem el camí amb camion pel desert i a les 12 de la nit arribem Monterrey. Fins aquí el nostre viatge improvitzat