dilluns, 31 d’agost de 2009

Celebracions de Casa Verde

Es fa difícil trobar moments per aturar-te d'aprendre, de moure't, de conéixer, per explicar-vos (una mica resumit) la meva nova vida!!
Així que us passo unes imatges del què han estat aquests darrers 15 dies . Primer la imatge d'una celebració de cants i danses Huichols, un dels grups indígenes d'aquí a Mèxic. Van fer una cerimonia dansant i tancant per agrair a la nostra germana Terra, i amb aigua i plantes ens van ben ruixar, beneïr.


Després sopars de benvinguda, aquestes setmanes estavem plens a la casa, a part dels 7 que hi vivim hi ha amics, germans, familiars i novies dels de la casa. Així que a la casa en si ja erem molts i si hi sumem amics imagineu quins sopar i quines festes. Després del sopar a taula amb el tequila, cap a la piscina!!i després sortim de festa pels antros del barri vell.




El cap de setmana a Matacanes!! si la ciutat de monterrey no fascina al mirar-la, les muntanyes que rodegen tota la ciutat són impresionants!! aixi que vam marxar amb una furgo llogada i carregats amb el menjar, les tendes i la motxilla vam anar a acampar. Uns partits de ruggby, una carn asada per sopar i moltes cerveses a la taula van acabar el dissabte anant a dormir amb un fred impressionant i sota milers d'estrelles. L'endemà enmig de preses de pedres altissimes, salts de 4 a 15 metres pels que t'has de tirar ( el meu límit es va quedar a 5 metres!!) i rapels enmig de cascades vam passar 8 hores seguides dins de l'aigua. El que més sorpren és el paisatge tant fascinant que tenen tant aprop de a ciutat, i l'ho altre que l'aigua estava ben calenta quan surt de la muntanya! (no em puc imaginar aquesta temperatura pels barrancs de Collagats!!)





L'altre divendres una festa d'aniversari, celebrada amb la pinche comida mejicana picante i acompanyada amb la música dels Mariachis (com no podien faltar en una festa d'aquest estil)





dimecres, 19 d’agost de 2009

Cultura i tradicions

Si sempre s'aprenen coses noves, aquests dies són per veure aspectes tradicionals d'aquesta cultura.
Diumenge ens van convidar a una Xarreada. És una fira plena de cavalls muntats per uns ginets vestits amb pantalons texans, botes altes, camisa i barret, la típica imatge dels baqueros que tenim sobre caballs empaitant vaques o toros, agafant-los la cua i amb una cosa tirar-los a terra. És colpidor veure tot això, però va ser una experiència per viure-la, i per anar entenent una mica més la societat on estic vivint. Després d'aquests espectacle, las escaramuzas, unes noies amb vestits tradicionals que demostraven les seves habilitats sobre els cavalls, després altre cop els nois caçant vaques amb la corda i més trad, un grup de joves muntaven la vaca només amb una corda lligada al seu voltant, i els més grans a sobre d'unes heugues.
El dilluns cessio de cinema, humor frances al museu de mèxic al centre de la ciutat, i dimecres un convivio, música tradicional huichol i cantos kikapús, són gent indígenes que van fer un espectacle amb la seva música, les seves danses, la seves celebracions i cerimònies. Entre una d'elles va agrair a la mare terra tot el què ens dóna i ens va beneir amb unes fulles i aigua a tots els que estavem allà. A fora, tallers i venda d'artesenies.

Aquest cap de setmana marxem els de la casa a Matacanes. Uns indrets per aquests cerros d'aquí al voltant amb llocs plens de cañons d'aigua i sals de mes de 10 metres. Anirem a acampar allà (si no es canvia de plans) i l'endemà a baixar pel riu i fer barranquisme!!

dimarts, 18 d’agost de 2009

Començament de classes

Primera setmana de classes passada, enrera queden moltes coses. Começament de classes, nova gent, companys, professors, assignatures, mentalitats, ideals, metodolodies...i amb això la creació de grups de treballs i per tant feina. Projectes molt variats, analisis critic de l'arquitectura i el contex, contrucció en edificis d'oficines, sostenibilitat ambiental , projectes de disseny i classes de cultura mexicana. Un dels projectes ja està entregat, amb una setmana projecte, 3D, maqueta contex i maqueta detall... per sort ja s'ha acabat. I què n'hem après? a part de veure noves mentalitats i maneres d'entrendre l'arquitectura, que els mexicans son uns irresponsables! tenen la nocio del temps espatllada, el que vol dir ahorita, o al rato no és el que tots esperem que sigui aviat, si no que pot ser d'aquí dues hores o tres o demà....
A part d'això l'arribada de molta gent de visita a la casa, i també anar a jugar moltes tardes a tenis, basquet, volei platja, o a entrenar amb un equip masculi de rugby. La victoria de la selecció mexicana davant els EEUU, anar a veure pelicules a un club de cinema i les despedides! Un sopar multidunari al pati de casa per despedir a un dels argentins que se'n va a Dallas a treballar, i l'altre la tornada cap a Catalunya d'en Jordi.

Es fa difícil marxar de casa per tant de temps, deixes per uns mesos casa teva, la teva familia, els teus amics, les teves costums, les aficions... i no es tant traumàtic si marxes acompanyada. Però aquesta és una etapa que he de viure sola, per fer-me créixer com a persona, per madurar i adonar-me de les altres realitats, del món que hi ha més enllà de les notres terres i per això el pitjor d'aquesta setmana va ser veure'l marxar amb els ulls negats.


diumenge, 9 d’agost de 2009

Visita a Zacatecas


Així doncs, dimecres vam anar a comprar els bitllets de l'autobus, marxavem el mateix dia a tres quarts de 12 de la nit i anavem a Zacatecas. Després d'un altre viatge de nit de 6 hores vam arribar de bon matí a la central d'autobusos, encara era fosc, i ens vam esperar més d'una hora alla assentats esperant que clarejes una mica i depsrés un taxi cap al centre de la ciutat! Era d'hora el matí, els carrers encara eren buits, era una sensació de tranquilitat que contrarestava la vida realment que es portava en aquell poble hores més tard. La ciutat no havia desplegat encara, les parades del carrer estaven cobertes per plastics mig lligats, alguna gent matinera caminava sola pels carrers, uns altres feien exercicis al mig de l'herba dels parcs, però a mesura que les hores abançaven va canviar radicalment! Zacatecas és una ciutat amb un casc antic molt gran per visitar i ple de punts interessants, l'aqüeducte, les places, els carrers, la catedral, altres esglesies... es famos per la seva arquitectura, i també vam visitar un dels punts claus de la ciutat, la mica de l'Eden. Una antiga mina d'or, plata, coure, zinc, entre d'altres minerals. Després de travessar-la per nivel 4 de 9 un estona amb un trenet i l'altre a peu, vam sortir uns kilometres més enllà, just per agafar un teleferic que ens puges fins el Cerro de la Bufa, des d'on vam tenir una espectacular panoramica de la ciutat!
Però alla dalt él què més em va sorpredre va ser l'acitut i la mirada d'unes nenes que venien joies fetes a mà de boletes, per treures uns diners.

Després de tot això, desfem el camí cap a la central d'autobusos, pugem al camión i tenim 6 hores per contemplar el paisatge infinit de kilometres i kilometres travessant el desert, entre aquests però, contemplem una posta de sol entre cactus i palmeres.

divendres, 7 d’agost de 2009

Primera Setmana al TEC superada

Ja hem passat la primera setmana d'orientació i la veritat és que no em puc pas queixar! som uns 500 i pocs internacionals de més de 70 països diferents i amb actes cada dos per tres ens mantenien a tots junts com si fossim un remat de xais. La setmana va començar amb el registre, un campus tour a ple sol i al vespre un sopar! quin caos, donar menjar a tantes persones va ser un merder, pero ens va servir per fer grup i unir-nos un grup d'espanyols, però son de bilbao, donosti i navarra i jo de barcelona, així que nosaltres no li diem grup d'espanyols, amb 5 de singapur!
la resta de la setmana amb xerrades d'activitats extra escolars, de seguretat a mèxic, de papeleos de la visa, i dijous i divendres eren per acabar de triar les assignatures i muntar l'horari, i tothom tenia una hora assignada. La meva era divendres a les 11 del matí, així que dijous no hi havia d'anar i amb en jordi vam decidir que tornariem a marxar per aprofitar el dia!! Després de l'aventura del dijous, divendres trio les assignatures. Cal dir que degut a la confusió entre les universitat que m'havien matriculat a DF enlloc de Monterrey i no tenia la preselecció feta, encara em va anar prou bé! algunes assignatures ja estaven tancades, una altre akest quadrimetre per raons que ves a saber qui les sap no la volen donar, i mil coses més, tinc 5 assignatures, una menys del màxim que se'n poden agafar, i és que aquí només pots agafar 6 assingatures o menys de 48 unidades, i clar jo en tinc 4 de 8 unidades i una de 12 , per tant ja no puc fer res. Tinc l'assignatura de Taller de proyectos, Taller de construcción, Sostenibilidad ambiental i Arquitectura del paisaje, i per últim , com optativa, cultura de méxico!!
I dic que m'ha anat prou bé perquè tinc un horari força ben muntat, només classes dimarts i dijous de 7 del mati a 5 de la tarda i dimecres de 10 a 1!!, un cap de setmana llarg de divendres a dilluns que sempre que pugui aprofitare per marxar!!

Així començava el divendres, i va acabar amb un coctel de benbinguda a l'estil mexicà. Tots ben vestits (alguns més que d'altres) amb un escenàri ple de globus, taules amb safates de pica pica, cambrer que et portaven el beure (gil amb B alta) i mariachis cantant i grups de dansa ballant!! Després d'això, un grup vam anar a veure un partit de futbol americà dels Borregos (és el grup universitari del TEC) i després d'axiò, sopar i festa!





dilluns, 3 d’agost de 2009

El primer cap de setmana















Després d'anar a l'asado, coneixer molta gent, donar explicacions de perquè diem que som catalans i no espanyols, de rebre moltes felicitacions per la temporada del Barça i sortir a tomar en un antro, l'endemà ens vam llevar per anar a conéixer el que serà el meu nou entorn, el campus del TEC i després de dinar a TACOS MANOLO vam anar al centre de la ciutat!














Vam quedar una mica descepcionats de la ciutat! és una ciutat molt gran (gairebé tots els habitants de Catalunya cabrien aqui dins) pero té molt poc d'interessant; el gran parc de la fundidora, el paseo de Santa Lucia, el casc antic, la Macroplaza (la tercera plaça més gran de tot el món), uns quants museus i poca cosa més.

A la nit cansats de tant caminar i tanta calor, 42º, vam decidir que ens quedariem a dormir, però poc després de sopar va arribar en Mario, el company de pis (roomie) mexicà amb dos amics més que haviem conegut a l'asado. Van arribar amb una hamburguesa gegant i unes quantes cerveses i mentre en Jordi dormia nosaltres anàvem parlant, que si l'història d'espanya i Catalunya, que si ETA, la unió europea, que que tanta fama tienen los latinos a europa, que quina imatge es té de mèxic... i entre converses, cerveses amb sal i lima i música catalana, hem acabat planejant una sortida turistica per en Jordi. A dos quarts de dues de la nit trucavem a la central de camiones (autobusos) i demanavem l'horari i el preu de los boletos per anar a Real de catorze. Despertem en Jordi i li diem que es vesteixi que d'aqui a mitja hora marxa el camion. Aqui els viatges són de nit i va molt bé perquè son distàncies tant llargues que aixi les aprofites dormint. Si una cosa he après aquí amb aquests pocs dies es que no pots planejar res, tot surt improvitzat i a més a més res va com et penses. Marxem amb un carro cap a la central i el camión ja havia marxat!! agafem un altre carro i idient-li amb tot el salero mexica, andale xofer sabemos que eres mejor que Schumacher el pinche camion nos ha dejado y a huevo tenemos que tomarlo. Fent esses i no baixant de 77km per hora (màxima permesa aqui) li fem fer el recorregut més ràpid per arribar abans a l'altra parada. 4 hores de viatge i fem parada a Matehuala, un lloc desert per esperar l'altre camion i cap a Real de 14.
Per arribar al poble vam haver de travessar 2km de túnel, a dins el túnel, hi havia un wey que començava a fer soroll d'animals (el gat, el gos, el xai i algun quiquirikí). Sort en vam tenir dels mexicans que van parar un carro i enfilats al darrera ens vam estalviar un bon tros. Un cop creuat el túnel, ja som a Real 14, una antiga colonia espanyola, on hi va haver una de les explotacions de plata més importants.

Vam anar a visitar la església de Sant Francesc d'Assís, los panteones, la plaza de toros i sobretot, la fotografia d'en Brad Pitt i la Júlia Robers que van anar a grabar-hi una pel·lícula. Finalment, després de negociar el preu per pujar amb cavall fins al poble fantasma, vam cavalcar tot demostrant les nostres habilitats i/o deshabilitats.

Visitat el poble, desfem el camí amb camion pel desert i a les 12 de la nit arribem Monterrey. Fins aquí el nostre viatge improvitzat