dimecres, 11 de novembre de 2009

Ciutat de Mèxic

Ja tocava anar a visitar la ciutat del país. A 2200 metres d'altitut i amb gairebe 20 millons d'habitants, la ciutat m'esperava després de fer 12 hores amb bus. Allà m'havia de trobar amb l'Ury, que després d'un mes voltant per terres mexicanes se n'anava cap a les catalanes, així que em tocava ana-lo a despedir! jejee
Amb dues maletes, vaig visitar tot el centre històric, buscar un allotjament, i esperar que l'inundat fes una trucada per dir que ja havia arribat. Així que per fer temps vaig aprofitar per anar a veure l'espectacle de llums que hi havia al Zócalo. Tot son activitats per entrar al bicentenari de la independencia de mèxic, tot molt organitzat, molta gent als carrers, molta policia i molt de fred! a Monterrey no en fa tant, i ja començo a patir per quan em toqui tornar al desembre el fred que tindre!!!
L'endemà i amb l'uri (que va arribar a la nit) vam anar cap al passeig de la reforma, el bosc de chapultepec, al castell, al museu d'antropologia i cap a Xochimilco després. Vam triar una ruta molt dispersa, perquè vam haver de creuar la ciutat de dalt a baix, amb un metro mig subterrani i mig enfilat i per fora, que gracies a això vam veure que passavem pel costat de l'estadi azteca, amb tanta sort que l'ury tant si com no hi havia d'entrar. Així que vam decidir baixar pero a la taquilla ja havia passat l'hora de visites, però ja acostumats, vam acordar i regetejar una mica el preu i ens van fer una visita particular a l'estadi. No hi havia ningú, només nosaltres, i després de veure la gespa i amb una cara ilusionada, vam sortir amb unes quantes fotos fetes. Al vespre una altre ruta de visita pel centre historic, un bon sopar a la plaça dels mariachis i cap a dormir que el diumenge marxavem a Teotihuacan, cap a veure les Piràmides. La veritat és que encara que ja n'hagis vist d'altres, la sensacio de veure la piramide del sol ( la tercera més alta del món) i la de la lluna, i tota la seva construcció és espectacular, però allò eren les Rambles! estava ple de gent, però amb processor i amb un peu coix de tant pujar i baixar vam arribar a dalt de tot, vam posar el dit en el forat cobert de paper de plata ( que tots els mexicans deien que els hi transmetia energia positiva) , vam fer unes fotos i apa a baixar tot el què has pujat!

A la tarda vam anar a la zona rosa, i a l'estil de mikimoto anavem a buscar catalans pel món. La nostre visita anava dirigida a l'orfeó català de mèxic, i al final el vam trobar! Vam parlar amb uns fills de catalans, ens va explicar totes les activitats que feien, penya blaugrana, ofrenes florals l'11 de setembre, jocs literaris per sant jordi, festa per sant joan, i el grup de coral, l'esbart densaire i les classes de català. Tot allò era com esta a casa, i si a més hi llegim la carta del restaurant amb un pa amb tomàquet, butifarra amb mongetes, tast de pernil salat.... que se'ns va fer la boca aigua... i vam marxar amb un sentiment de patriotisme a dins que cantavem cançons emblemàtiques pels carrers de la gran ciutat!
Així va acabar el cap de setmana, caminada fins al centre, metro, bus i un fins al desembre!! i apa de nou cap a Monterrey.