dimarts, 15 de desembre de 2009

Fent maletes...

Avui estic fent maletes, hi poso a dins roba, apunts, coses necessàries, però en ella també hi ha regals, records, experiències, gent, nous amics,... però em tocarà tancar-la i ho faré amb sentiment, pero també moltes noves il·lusions i esperances, perquè cada dia que passa poses més pes en la teva motxilla de viatge, en el viatge de la teva vida.

Des d'aqui molts m'heu seguit, des d'aquí heu pogut veure què feia i on estava, i des d'aquí vosaltres també m'heu fet estar més a prop de casa, però ara s'ha acabat, així que no escric per dir un adéu, sino un fins una altre a tot el què he viscut, i em despediré amb un fins aviat DES DE MÈXIC!!

diumenge, 13 de desembre de 2009

13D


Són passades les 5 de la nit, i mai hauria pensat quedar-me desperta pendent del què passa al MEU PAÍS. Des de l'altre punta del món, estic escoltant la radio, llegint diaris virtuals i anant de link en link per mantenirme informada de com es viu aquest moment històric.
Em dol no poder estar envoltant i acompanyat tota la gent que fa possible aquest acte, mourem entre la gent que es mobilitza i avui va a votar, per poder ser un estat de dret, independent, democràtic i social, perquè avui ens ho estem preguntat , avui podem decidir!

Orgullosa de ser d'un país que es mou, que lluita i que vol tirar endavant!

dimecres, 11 de novembre de 2009

Ciutat de Mèxic

Ja tocava anar a visitar la ciutat del país. A 2200 metres d'altitut i amb gairebe 20 millons d'habitants, la ciutat m'esperava després de fer 12 hores amb bus. Allà m'havia de trobar amb l'Ury, que després d'un mes voltant per terres mexicanes se n'anava cap a les catalanes, així que em tocava ana-lo a despedir! jejee
Amb dues maletes, vaig visitar tot el centre històric, buscar un allotjament, i esperar que l'inundat fes una trucada per dir que ja havia arribat. Així que per fer temps vaig aprofitar per anar a veure l'espectacle de llums que hi havia al Zócalo. Tot son activitats per entrar al bicentenari de la independencia de mèxic, tot molt organitzat, molta gent als carrers, molta policia i molt de fred! a Monterrey no en fa tant, i ja començo a patir per quan em toqui tornar al desembre el fred que tindre!!!
L'endemà i amb l'uri (que va arribar a la nit) vam anar cap al passeig de la reforma, el bosc de chapultepec, al castell, al museu d'antropologia i cap a Xochimilco després. Vam triar una ruta molt dispersa, perquè vam haver de creuar la ciutat de dalt a baix, amb un metro mig subterrani i mig enfilat i per fora, que gracies a això vam veure que passavem pel costat de l'estadi azteca, amb tanta sort que l'ury tant si com no hi havia d'entrar. Així que vam decidir baixar pero a la taquilla ja havia passat l'hora de visites, però ja acostumats, vam acordar i regetejar una mica el preu i ens van fer una visita particular a l'estadi. No hi havia ningú, només nosaltres, i després de veure la gespa i amb una cara ilusionada, vam sortir amb unes quantes fotos fetes. Al vespre una altre ruta de visita pel centre historic, un bon sopar a la plaça dels mariachis i cap a dormir que el diumenge marxavem a Teotihuacan, cap a veure les Piràmides. La veritat és que encara que ja n'hagis vist d'altres, la sensacio de veure la piramide del sol ( la tercera més alta del món) i la de la lluna, i tota la seva construcció és espectacular, però allò eren les Rambles! estava ple de gent, però amb processor i amb un peu coix de tant pujar i baixar vam arribar a dalt de tot, vam posar el dit en el forat cobert de paper de plata ( que tots els mexicans deien que els hi transmetia energia positiva) , vam fer unes fotos i apa a baixar tot el què has pujat!

A la tarda vam anar a la zona rosa, i a l'estil de mikimoto anavem a buscar catalans pel món. La nostre visita anava dirigida a l'orfeó català de mèxic, i al final el vam trobar! Vam parlar amb uns fills de catalans, ens va explicar totes les activitats que feien, penya blaugrana, ofrenes florals l'11 de setembre, jocs literaris per sant jordi, festa per sant joan, i el grup de coral, l'esbart densaire i les classes de català. Tot allò era com esta a casa, i si a més hi llegim la carta del restaurant amb un pa amb tomàquet, butifarra amb mongetes, tast de pernil salat.... que se'ns va fer la boca aigua... i vam marxar amb un sentiment de patriotisme a dins que cantavem cançons emblemàtiques pels carrers de la gran ciutat!
Així va acabar el cap de setmana, caminada fins al centre, metro, bus i un fins al desembre!! i apa de nou cap a Monterrey.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Barrancas del Cobre!

Dijous vam marxar amb camión cap a Chihuhua. 12 hores de viatge per empalmar un altre camión que ens portés fins a Creel. El poble enmig de la Sierra Tarahumara en el que ens estariem i començariem després el Chepe, (l'unic tren de passatgers de tot mèxic que conecta la ciutat de Chihuahua amb el pacífic) Així doncs vam arribar a Creel al migdia, i després d'instalar-nos en un hostal ple de moxileros com nosaltres vam endinsar-nos Sierra endins per a veure les coves on vivien els indígenes tarahumaras, una mica els voltants, el paisatge i una cascada impresionant!

Cap al vespre vam anar a donar un vol pel poble, un carrer principal paralel a la via i aquí s'ha acabat tot! vam sopar tots junts a l'hostal i depsrés cap a un bar amb musica en directe, a predre alguna cosa ben calenta. No us podeu imaginar el fred que feia alla de nit!!
L'endemà et despedeixes dels amics d'un dia, entre tots ens desitgem bona sort en els viatges i la vida, intercanviem adreces per si mai el destí ens torna a unir (molt idílic tot) i cap a les Barrancas! són un conjunts de cañones que junts tenen una dimenció tres vegades més gran que el gran Cañón del Colorado!

Després de veure sota els teus peus els 900 metres de desnivell i posarte sobre una pedra a l'extrem del precipici (alguns ens hi vam acostar menys a l'extrem) esperem a l'estació de Divisadero que arribi al tren.
Des d'allà unes 8 hores de viatge travassant muntanyes i amb vistes espectaculars entre vagó i vagó fins a la posta del sol. D'allà un autobus fins a Mazatlan, dormir a la platja, bus i separem recorreguts amb l'Ury. Ell continua el seu viatge i jo cap a Monterrey!

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Una altre visita!!


Ja tenim aquí l'Oriol!
després de la seva arribada el divendres el clima va canviar, el cel tapat i pluja, i aquest fet va fer que la previsió que teniem pel cap de setmana s'anés aplaçant. disabte després d'un dinar a casa els pares dels boludos, a la nit el sopar de despedida de la Virginie, la noia francesa que d'aquí dos dies ja s'en torna cap a casa! una mica més tard i amb la panxa plena un "power hour" sentint cada 60 segons una veu familiar dels Simpson dient mmm beer...
A la una de la nit marxem amb taxi amb l'Uri i en Marc (un noi alemany del TEC) cap a la central de camiones. allà 3 hores cap a Monclova, dues hores de parada i d'allà 2 hores més cap a Cuatrocienegas!
després d'intentar dormir en aquests autobusos arribem al poble, que resulta que està en dia d'eleccions i tot està tancat!! Després d'entrar a menjar unes gorditas topem amb uns homes que s'ofereixen per portar-nos cap a les dunes i a veure les lagunas. Acordem el preu i pujem al darrera d'un jeep i a creuar desert!!

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Piràmides, Platja i Papes!!

Aquí teniu unes quantes imatges del què ha estat aquest cap de setmana llarg! arribada divendres a l'aeroport de Cancun! els pares ja m'esperaven allà, i al cotxe, la montse, l'andeu i la maria! el dissabte visita de piràmides, Chitchen-Itza (7 maravella del món modern) i Ek-Balam! IMPRESIONANT, la primera pel què comporta, per això té aquest honor, i la segona perquè és de les poques que encara et deixen pujar fins a dalt de tot i les vistes són increibles! i després la ciutat de Valladolid.
Diumenge amb barca mar endins per aconseguir veure tortugues i dofins en llibertat, i així va ser! va ser fantàstic veure la tortuga i sentir-la respirar cada 5 minuts que pujava a superficie, i els 5 dofins saltant entre les ones del mar! i després fer snorkle en la segona reserva de corall més gran del món (desrpés d'Austràlia)! i per acabar el dia a banyar-nos a un cenote!
Dilluns a fer les compres i despedida altre cop, uns marxen cap a terres catalanes i jo em quedo, però de moment amb les meves companyes de viatge, "las pinches muletas"!! sisi, tinc un esgins al turmell (del partit de basquet de la lliga del Tec)
Així que MOLTES GRÀCIES! vosaltres, la vostra estada i el què portaveu han estat el millor REGAL!

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Gràcies!!


Només vull agraïr-vos a tots els que d'una manera o altre, ja sigui per trucades, pel msn o per mails m'heu fet arribar la vostra felicitació virtual pels meus 22 anys!!
No els he pogut celebrar a casa, però la veritat és que no ha passat de llarg! dissabte a la tarda una passejada per parque fundidora, desrpés 3 hores d'espectacle del cirque du soleil, (sense paraules!) un sopar multitudinari a casa, mariachis, un regalet, festa, tequila i antros, i avui diumenge a las grutas de García al matí i ara al vespre un altre sopar, pastis i espelmes!!
Així que ara a passar rápid la setmana d'examens per reunir-me, amb moltes ganes, el divendres amb els pares a Rivera Maya per passar 4 dies amb ells! això si que és tot un regal!