Dijous vam marxar amb camión cap a Chihuhua. 12 hores de viatge per empalmar un altre camión que ens portés fins a Creel. El poble enmig de la Sierra Tarahumara en el que ens estariem i començariem després el Chepe, (l'unic tren de passatgers de tot mèxic que conecta la ciutat de Chihuahua amb el pacífic) Així doncs vam arribar a Creel al migdia, i després d'instalar-nos en un hostal ple de moxileros com nosaltres vam endinsar-nos Sierra endins per a veure les coves on vivien els indígenes tarahumaras, una mica els voltants, el paisatge i una cascada impresionant!
Cap al vespre vam anar a donar un vol pel poble, un carrer principal paralel a la via i aquí s'ha acabat tot! vam sopar tots junts a l'hostal i depsrés cap a un bar amb musica en directe, a predre alguna cosa ben calenta. No us podeu imaginar el fred que feia alla de nit!!
L'endemà et despedeixes dels amics d'un dia, entre tots ens desitgem bona sort en els viatges i la vida, intercanviem adreces per si mai el destí ens torna a unir (molt idílic tot) i cap a les Barrancas! són un conjunts de cañones que junts tenen una dimenció tres vegades més gran que el gran Cañón del Colorado!
Després de veure sota els teus peus els 900 metres de desnivell i posarte sobre una pedra a l'extrem del precipici (alguns ens hi vam acostar menys a l'extrem) esperem a l'estació de Divisadero que arribi al tren.
Des d'allà unes 8 hores de viatge travassant muntanyes i amb vistes espectaculars entre vagó i vagó fins a la posta del sol. D'allà un autobus fins a Mazatlan, dormir a la platja, bus i separem recorreguts amb l'Ury. Ell continua el seu viatge i jo cap a Monterrey!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada