Primera setmana de classes passada, enrera queden moltes coses. Começament de classes, nova gent, companys, professors, assignatures, mentalitats, ideals, metodolodies...i amb això la creació de grups de treballs i per tant feina. Projectes molt variats, analisis critic de l'arquitectura i el contex, contrucció en edificis d'oficines, sostenibilitat ambiental , projectes de disseny i classes de cultura mexicana. Un dels projectes ja està entregat, amb una setmana projecte, 3D, maqueta contex i maqueta detall... per sort ja s'ha acabat. I què n'hem après? a part de veure noves mentalitats i maneres d'entrendre l'arquitectura, que els mexicans son uns irresponsables! tenen la nocio del temps espatllada, el que vol dir ahorita, o al rato no és el que tots esperem que sigui aviat, si no que pot ser d'aquí dues hores o tres o demà....A part d'això l'arribada de molta gent de visita a la casa, i també anar a jugar moltes tardes a tenis, basquet, volei platja, o a entrenar amb un equip masculi de rugby. La victoria de la selecció mexicana davant els EEUU, anar a veure pelicules a un club de cinema i les despedides! Un sopar multidunari al pati de casa per despedir a un dels argentins que se'n va a Dallas a treballar, i l'altre la tornada cap a Catalunya d'en Jordi.
Es fa difícil marxar de casa per tant de temps, deixes per uns mesos casa teva, la teva familia, els teus amics, les teves costums, les aficions... i no es tant traumàtic si marxes acompanyada. Però aquesta és una etapa que he de viure sola, per fer-me créixer com a persona, per madurar i adonar-me de les altres realitats, del món que hi ha més enllà de les notres terres i per això el pitjor d'aquesta setmana va ser veure'l marxar amb els ulls negats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada