divendres, 18 de setembre del 2009

"Viva México"

Aquest és el crit que ens ha portat des de divendres passat fins dimecres a: creuar més de 400 km en linia recta pel mig del desert i després continuar 4 hores més, a travessar i visitar pobles i ciutats com Guanajuato, Sant Miguel Allende, Dolores Hidalgo, Patzcuaro, Celaya, Querétaro, Sant Luís Potosí, Matehuala,... a conéixer una cultura molt diferent a la nostra que parla un altre llengua, náhuatl, i segueix tradicions molt antigues, i el més important, la celebració dels 199 anys d'independència de Méxic!!



Ja que no vaig poder celebrar la diada a casa, aquesta la vam viure de ple. Als carrers l'ambient patriòtic es respirava des de feia dies i estava pintat de 3 colors.

El què aquest viatge m'ha donat és un canvi de prespectiva dins dels mateixos mexicans, es pot veure que el país està dividit en 3 parts, al nord es treballa, al centre es pensa i al sud es descansa. Monterrey ciutat del nord, és la ciutat més important de negocis, al centre la gent es manifesta, la gent actua i respon, per això és a Dolores Hidalgo on es va declerar la independència, i al sud les platges i el tursime. Però amb aquests 5 dies també ens ha tocat viure situacions que ens fan veure que és un país d'extrems: el desert i els boscos i llacs, la calor i la pluja inesperada, les tradicions (pescadors, artesants) i els antros més moderns, dolç i picant (chile), la seguretat davant la corrupció policial.

Aquest últim és el pitjor de tot, aquests dies ens van parar la policia federal, baixar del cotxe, remanar-ho tot, demanar documents, demanar com es deia "chica linda" en francés, repasar les noies una mica, sentir-se importants, intentar fer-nos posar nerviosos, i marxar. El primer superat! el segon la policia local, aquests pinches corruptos, sense motiu et treuen els diners a la força, no fan res de feina, i sense motiu et culpen d'una infracció que evidentment et toca arreglar amb diners, així avança el país!! i després per si no en tenim prou d'haver passat dos controls amb una tarda, al cap de dos dies l'exèrcit! Aquests vestits de camuflatge t'apunten amb metralletes i et miren amb cara de menyspreu, però després de veure que tot està correcte es despedeixen pican-te l'ullet! Apa, ara ja podem dir que la famosa corrupció que sempre veiem per les noticies l'hem viscut en persona!


1 comentari:

absent ha dit...

Laureta! Per fi t'escric, he passat uns dies a Bournemouth a casa en Xevi Serra... la veritat és que m'han fascinat les contrades angleses i no descarto prendre-hi vol en una propera ocasió, encara m'he defensat prou bé amb l'anglès. Ara a veure quan puc venir a veure't a tu!? De moment gaudiré de la meva solitud, que no em crea pas cap nosa, sinó al contrari em fa aprendre moltes coses! :)

Una abraçada dolça!