El primer cap de setmana

Després d'anar a l'asado, coneixer molta gent, donar explicacions de perquè diem que som catalans i no espanyols, de rebre moltes felicitacions per la temporada del Barça i sortir a tomar en un antro, l'endemà ens vam llevar per anar a conéixer el que serà el meu nou entorn, el campus del TEC i després de dinar a TACOS MANOLO vam anar al centre de la ciutat!














Vam quedar una mica descepcionats de la ciutat! és una ciutat molt gran (gairebé tots els habitants de Catalunya cabrien aqui dins) pero té molt poc d'interessant; el gran parc de la fundidora, el paseo de Santa Lucia, el casc antic, la Macroplaza (la tercera plaça més gran de tot el món), uns quants museus i poca cosa més.

A la nit cansats de tant caminar i tanta calor, 42º, vam decidir que ens quedariem a dormir, però poc després de sopar va arribar en Mario, el company de pis (roomie) mexicà amb dos amics més que haviem conegut a l'asado. Van arribar amb una hamburguesa gegant i unes quantes cerveses i mentre en Jordi dormia nosaltres anàvem parlant, que si l'història d'espanya i Catalunya, que si ETA, la unió europea, que que tanta fama tienen los latinos a europa, que quina imatge es té de mèxic... i entre converses, cerveses amb sal i lima i música catalana, hem acabat planejant una sortida turistica per en Jordi. A dos quarts de dues de la nit trucavem a la central de camiones (autobusos) i demanavem l'horari i el preu de los boletos per anar a Real de catorze. Despertem en Jordi i li diem que es vesteixi que d'aqui a mitja hora marxa el camion. Aqui els viatges són de nit i va molt bé perquè son distàncies tant llargues que aixi les aprofites dormint. Si una cosa he après aquí amb aquests pocs dies es que no pots planejar res, tot surt improvitzat i a més a més res va com et penses. Marxem amb un carro cap a la central i el camión ja havia marxat!! agafem un altre carro i idient-li amb tot el salero mexica, andale xofer sabemos que eres mejor que Schumacher el pinche camion nos ha dejado y a huevo tenemos que tomarlo. Fent esses i no baixant de 77km per hora (màxima permesa aqui) li fem fer el recorregut més ràpid per arribar abans a l'altra parada. 4 hores de viatge i fem parada a Matehuala, un lloc desert per esperar l'altre camion i cap a Real de 14.
Per arribar al poble vam haver de travessar 2km de túnel, a dins el túnel, hi havia un wey que començava a fer soroll d'animals (el gat, el gos, el xai i algun quiquirikí). Sort en vam tenir dels mexicans que van parar un carro i enfilats al darrera ens vam estalviar un bon tros. Un cop creuat el túnel, ja som a Real 14, una antiga colonia espanyola, on hi va haver una de les explotacions de plata més importants.

Vam anar a visitar la església de Sant Francesc d'Assís, los panteones, la plaza de toros i sobretot, la fotografia d'en Brad Pitt i la Júlia Robers que van anar a grabar-hi una pel·lícula. Finalment, després de negociar el preu per pujar amb cavall fins al poble fantasma, vam cavalcar tot demostrant les nostres habilitats i/o deshabilitats.

Visitat el poble, desfem el camí amb camion pel desert i a les 12 de la nit arribem Monterrey. Fins aquí el nostre viatge improvitzat