Avui no puc treure la senyera al balcó i que la gent ho entengui, no puc sortir al carrer i reunirme amb la gent per uns mateixos ideals, si ja els costa entendre que parlo una llengua no castellana, No puc cantar els segadors acompanyada ni ballar una sardana, pero puc sentir-ho al cor, i lluny de la meva terra cridaré amb vosaltres, perquè quan més lluny d'ella estic, més orgullosa me'n sento!
Visca la Terra!
3 comentaris:
Lliure!
veiem que t'ho estas passant molt bé. aprofita-ho que això no passa cada dia.
un Petó Raimon, Berta, Clàudia i Ricard
cullons costansa, que emotiu... casi bé em fas plorar! jeje!
Publica un comentari a l'entrada