divendres, 18 de setembre del 2009

"Viva México"

Aquest és el crit que ens ha portat des de divendres passat fins dimecres a: creuar més de 400 km en linia recta pel mig del desert i després continuar 4 hores més, a travessar i visitar pobles i ciutats com Guanajuato, Sant Miguel Allende, Dolores Hidalgo, Patzcuaro, Celaya, Querétaro, Sant Luís Potosí, Matehuala,... a conéixer una cultura molt diferent a la nostra que parla un altre llengua, náhuatl, i segueix tradicions molt antigues, i el més important, la celebració dels 199 anys d'independència de Méxic!!



Ja que no vaig poder celebrar la diada a casa, aquesta la vam viure de ple. Als carrers l'ambient patriòtic es respirava des de feia dies i estava pintat de 3 colors.

El què aquest viatge m'ha donat és un canvi de prespectiva dins dels mateixos mexicans, es pot veure que el país està dividit en 3 parts, al nord es treballa, al centre es pensa i al sud es descansa. Monterrey ciutat del nord, és la ciutat més important de negocis, al centre la gent es manifesta, la gent actua i respon, per això és a Dolores Hidalgo on es va declerar la independència, i al sud les platges i el tursime. Però amb aquests 5 dies també ens ha tocat viure situacions que ens fan veure que és un país d'extrems: el desert i els boscos i llacs, la calor i la pluja inesperada, les tradicions (pescadors, artesants) i els antros més moderns, dolç i picant (chile), la seguretat davant la corrupció policial.

Aquest últim és el pitjor de tot, aquests dies ens van parar la policia federal, baixar del cotxe, remanar-ho tot, demanar documents, demanar com es deia "chica linda" en francés, repasar les noies una mica, sentir-se importants, intentar fer-nos posar nerviosos, i marxar. El primer superat! el segon la policia local, aquests pinches corruptos, sense motiu et treuen els diners a la força, no fan res de feina, i sense motiu et culpen d'una infracció que evidentment et toca arreglar amb diners, així avança el país!! i després per si no en tenim prou d'haver passat dos controls amb una tarda, al cap de dos dies l'exèrcit! Aquests vestits de camuflatge t'apunten amb metralletes i et miren amb cara de menyspreu, però després de veure que tot està correcte es despedeixen pican-te l'ullet! Apa, ara ja podem dir que la famosa corrupció que sempre veiem per les noticies l'hem viscut en persona!


divendres, 11 de setembre del 2009

11 de Setembre!



Avui no puc treure la senyera al balcó i que la gent ho entengui, no puc sortir al carrer i reunirme amb la gent per uns mateixos ideals, si ja els costa entendre que parlo una llengua no castellana, No puc cantar els segadors acompanyada ni ballar una sardana, pero puc sentir-ho al cor, i lluny de la meva terra cridaré amb vosaltres, perquè quan més lluny d'ella estic, més orgullosa me'n sento!


Visca la Terra!

dilluns, 31 d’agost del 2009

Celebracions de Casa Verde

Es fa difícil trobar moments per aturar-te d'aprendre, de moure't, de conéixer, per explicar-vos (una mica resumit) la meva nova vida!!
Així que us passo unes imatges del què han estat aquests darrers 15 dies . Primer la imatge d'una celebració de cants i danses Huichols, un dels grups indígenes d'aquí a Mèxic. Van fer una cerimonia dansant i tancant per agrair a la nostra germana Terra, i amb aigua i plantes ens van ben ruixar, beneïr.


Després sopars de benvinguda, aquestes setmanes estavem plens a la casa, a part dels 7 que hi vivim hi ha amics, germans, familiars i novies dels de la casa. Així que a la casa en si ja erem molts i si hi sumem amics imagineu quins sopar i quines festes. Després del sopar a taula amb el tequila, cap a la piscina!!i després sortim de festa pels antros del barri vell.




El cap de setmana a Matacanes!! si la ciutat de monterrey no fascina al mirar-la, les muntanyes que rodegen tota la ciutat són impresionants!! aixi que vam marxar amb una furgo llogada i carregats amb el menjar, les tendes i la motxilla vam anar a acampar. Uns partits de ruggby, una carn asada per sopar i moltes cerveses a la taula van acabar el dissabte anant a dormir amb un fred impressionant i sota milers d'estrelles. L'endemà enmig de preses de pedres altissimes, salts de 4 a 15 metres pels que t'has de tirar ( el meu límit es va quedar a 5 metres!!) i rapels enmig de cascades vam passar 8 hores seguides dins de l'aigua. El que més sorpren és el paisatge tant fascinant que tenen tant aprop de a ciutat, i l'ho altre que l'aigua estava ben calenta quan surt de la muntanya! (no em puc imaginar aquesta temperatura pels barrancs de Collagats!!)





L'altre divendres una festa d'aniversari, celebrada amb la pinche comida mejicana picante i acompanyada amb la música dels Mariachis (com no podien faltar en una festa d'aquest estil)





dimecres, 19 d’agost del 2009

Cultura i tradicions

Si sempre s'aprenen coses noves, aquests dies són per veure aspectes tradicionals d'aquesta cultura.
Diumenge ens van convidar a una Xarreada. És una fira plena de cavalls muntats per uns ginets vestits amb pantalons texans, botes altes, camisa i barret, la típica imatge dels baqueros que tenim sobre caballs empaitant vaques o toros, agafant-los la cua i amb una cosa tirar-los a terra. És colpidor veure tot això, però va ser una experiència per viure-la, i per anar entenent una mica més la societat on estic vivint. Després d'aquests espectacle, las escaramuzas, unes noies amb vestits tradicionals que demostraven les seves habilitats sobre els cavalls, després altre cop els nois caçant vaques amb la corda i més trad, un grup de joves muntaven la vaca només amb una corda lligada al seu voltant, i els més grans a sobre d'unes heugues.
El dilluns cessio de cinema, humor frances al museu de mèxic al centre de la ciutat, i dimecres un convivio, música tradicional huichol i cantos kikapús, són gent indígenes que van fer un espectacle amb la seva música, les seves danses, la seves celebracions i cerimònies. Entre una d'elles va agrair a la mare terra tot el què ens dóna i ens va beneir amb unes fulles i aigua a tots els que estavem allà. A fora, tallers i venda d'artesenies.

Aquest cap de setmana marxem els de la casa a Matacanes. Uns indrets per aquests cerros d'aquí al voltant amb llocs plens de cañons d'aigua i sals de mes de 10 metres. Anirem a acampar allà (si no es canvia de plans) i l'endemà a baixar pel riu i fer barranquisme!!

dimarts, 18 d’agost del 2009

Començament de classes

Primera setmana de classes passada, enrera queden moltes coses. Começament de classes, nova gent, companys, professors, assignatures, mentalitats, ideals, metodolodies...i amb això la creació de grups de treballs i per tant feina. Projectes molt variats, analisis critic de l'arquitectura i el contex, contrucció en edificis d'oficines, sostenibilitat ambiental , projectes de disseny i classes de cultura mexicana. Un dels projectes ja està entregat, amb una setmana projecte, 3D, maqueta contex i maqueta detall... per sort ja s'ha acabat. I què n'hem après? a part de veure noves mentalitats i maneres d'entrendre l'arquitectura, que els mexicans son uns irresponsables! tenen la nocio del temps espatllada, el que vol dir ahorita, o al rato no és el que tots esperem que sigui aviat, si no que pot ser d'aquí dues hores o tres o demà....
A part d'això l'arribada de molta gent de visita a la casa, i també anar a jugar moltes tardes a tenis, basquet, volei platja, o a entrenar amb un equip masculi de rugby. La victoria de la selecció mexicana davant els EEUU, anar a veure pelicules a un club de cinema i les despedides! Un sopar multidunari al pati de casa per despedir a un dels argentins que se'n va a Dallas a treballar, i l'altre la tornada cap a Catalunya d'en Jordi.

Es fa difícil marxar de casa per tant de temps, deixes per uns mesos casa teva, la teva familia, els teus amics, les teves costums, les aficions... i no es tant traumàtic si marxes acompanyada. Però aquesta és una etapa que he de viure sola, per fer-me créixer com a persona, per madurar i adonar-me de les altres realitats, del món que hi ha més enllà de les notres terres i per això el pitjor d'aquesta setmana va ser veure'l marxar amb els ulls negats.


diumenge, 9 d’agost del 2009

Visita a Zacatecas


Així doncs, dimecres vam anar a comprar els bitllets de l'autobus, marxavem el mateix dia a tres quarts de 12 de la nit i anavem a Zacatecas. Després d'un altre viatge de nit de 6 hores vam arribar de bon matí a la central d'autobusos, encara era fosc, i ens vam esperar més d'una hora alla assentats esperant que clarejes una mica i depsrés un taxi cap al centre de la ciutat! Era d'hora el matí, els carrers encara eren buits, era una sensació de tranquilitat que contrarestava la vida realment que es portava en aquell poble hores més tard. La ciutat no havia desplegat encara, les parades del carrer estaven cobertes per plastics mig lligats, alguna gent matinera caminava sola pels carrers, uns altres feien exercicis al mig de l'herba dels parcs, però a mesura que les hores abançaven va canviar radicalment! Zacatecas és una ciutat amb un casc antic molt gran per visitar i ple de punts interessants, l'aqüeducte, les places, els carrers, la catedral, altres esglesies... es famos per la seva arquitectura, i també vam visitar un dels punts claus de la ciutat, la mica de l'Eden. Una antiga mina d'or, plata, coure, zinc, entre d'altres minerals. Després de travessar-la per nivel 4 de 9 un estona amb un trenet i l'altre a peu, vam sortir uns kilometres més enllà, just per agafar un teleferic que ens puges fins el Cerro de la Bufa, des d'on vam tenir una espectacular panoramica de la ciutat!
Però alla dalt él què més em va sorpredre va ser l'acitut i la mirada d'unes nenes que venien joies fetes a mà de boletes, per treures uns diners.

Després de tot això, desfem el camí cap a la central d'autobusos, pugem al camión i tenim 6 hores per contemplar el paisatge infinit de kilometres i kilometres travessant el desert, entre aquests però, contemplem una posta de sol entre cactus i palmeres.

divendres, 7 d’agost del 2009

Primera Setmana al TEC superada

Ja hem passat la primera setmana d'orientació i la veritat és que no em puc pas queixar! som uns 500 i pocs internacionals de més de 70 països diferents i amb actes cada dos per tres ens mantenien a tots junts com si fossim un remat de xais. La setmana va començar amb el registre, un campus tour a ple sol i al vespre un sopar! quin caos, donar menjar a tantes persones va ser un merder, pero ens va servir per fer grup i unir-nos un grup d'espanyols, però son de bilbao, donosti i navarra i jo de barcelona, així que nosaltres no li diem grup d'espanyols, amb 5 de singapur!
la resta de la setmana amb xerrades d'activitats extra escolars, de seguretat a mèxic, de papeleos de la visa, i dijous i divendres eren per acabar de triar les assignatures i muntar l'horari, i tothom tenia una hora assignada. La meva era divendres a les 11 del matí, així que dijous no hi havia d'anar i amb en jordi vam decidir que tornariem a marxar per aprofitar el dia!! Després de l'aventura del dijous, divendres trio les assignatures. Cal dir que degut a la confusió entre les universitat que m'havien matriculat a DF enlloc de Monterrey i no tenia la preselecció feta, encara em va anar prou bé! algunes assignatures ja estaven tancades, una altre akest quadrimetre per raons que ves a saber qui les sap no la volen donar, i mil coses més, tinc 5 assignatures, una menys del màxim que se'n poden agafar, i és que aquí només pots agafar 6 assingatures o menys de 48 unidades, i clar jo en tinc 4 de 8 unidades i una de 12 , per tant ja no puc fer res. Tinc l'assignatura de Taller de proyectos, Taller de construcción, Sostenibilidad ambiental i Arquitectura del paisaje, i per últim , com optativa, cultura de méxico!!
I dic que m'ha anat prou bé perquè tinc un horari força ben muntat, només classes dimarts i dijous de 7 del mati a 5 de la tarda i dimecres de 10 a 1!!, un cap de setmana llarg de divendres a dilluns que sempre que pugui aprofitare per marxar!!

Així començava el divendres, i va acabar amb un coctel de benbinguda a l'estil mexicà. Tots ben vestits (alguns més que d'altres) amb un escenàri ple de globus, taules amb safates de pica pica, cambrer que et portaven el beure (gil amb B alta) i mariachis cantant i grups de dansa ballant!! Després d'això, un grup vam anar a veure un partit de futbol americà dels Borregos (és el grup universitari del TEC) i després d'axiò, sopar i festa!