dissabte, 3 d’octubre del 2009
Final de l'aventura FM3
divendres, 18 de setembre del 2009
"Viva México"
El què aquest viatge m'ha donat és un canvi de prespectiva dins dels mateixos mexicans, es pot veure que el país està dividit en 3 parts, al nord es treballa, al centre es pensa i al sud es descansa. Monterrey ciutat del nord, és la ciutat més important de negocis, al centre la gent es manifesta, la gent actua i respon, per això és a Dolores Hidalgo on es va declerar la independència, i al sud les platges i el tursime. Però amb aquests 5 dies també ens ha tocat viure situacions que ens fan veure que és un país d'extrems: el desert i els boscos i llacs, la calor i la pluja inesperada, les tradicions (pescadors, artesants) i els antros més moderns, dolç i picant (chile), la seguretat davant la corrupció policial.
Aquest últim és el pitjor de tot, aquests dies ens van parar la policia federal, baixar del cotxe, remanar-ho tot, demanar documents, demanar com es deia "chica linda" en francés, repasar les noies una mica, sentir-se importants, intentar fer-nos posar nerviosos, i marxar. El primer superat! el segon la policia local, aquests pinches corruptos, sense motiu et treuen els diners a la força, no fan res de feina, i sense motiu et culpen d'una infracció que evidentment et toca arreglar amb diners, així avança el país!! i després per si no en tenim prou d'haver passat dos controls amb una tarda, al cap de dos dies l'exèrcit! Aquests vestits de camuflatge t'apunten amb metralletes i et miren amb cara de menyspreu, però després de veure que tot està correcte es despedeixen pican-te l'ullet! Apa, ara ja podem dir que la famosa corrupció que sempre veiem per les noticies l'hem viscut en persona!
divendres, 11 de setembre del 2009
11 de Setembre!

dilluns, 31 d’agost del 2009
Celebracions de Casa Verde
Així que us passo unes imatges del què han estat aquests darrers 15 dies . Primer la imatge d'una celebració de cants i danses Huichols, un dels grups indígenes d'aquí a Mèxic. Van fer una cerimonia dansant i tancant per agrair a la nostra germana Terra, i amb aigua i plantes ens van ben ruixar, beneïr.
El cap de setmana a Matacanes!! si la ciutat de monterrey no fascina al mirar-la, les muntanyes que rodegen tota la ciutat són impresionants!! aixi que vam marxar amb una furgo llogada i carregats amb el menjar, les tendes i la motxilla vam anar a acampar. Uns partits de ruggby, una carn asada per sopar i moltes cerveses a la taula van acabar el dissabte anant a dormir amb un fred impressionant i sota milers d'estrelles. L'endemà enmig de preses de pedres altissimes, salts de 4 a 15 metres pels que t'has de tirar ( el meu límit es va quedar a 5 metres!!) i rapels enmig de cascades vam passar 8 hores seguides dins de l'aigua. El que més sorpren és el paisatge tant fascinant que tenen tant aprop de a ciutat, i l'ho altre que l'aigua estava ben calenta quan surt de la muntanya! (no em puc imaginar aquesta temperatura pels barrancs de Collagats!!)
dimecres, 19 d’agost del 2009
Cultura i tradicions
Diumenge ens van convidar a una Xarreada. És una fira plena de cavalls muntats per uns ginets vestits amb pantalons texans, botes altes, camisa i barret, la típica imatge dels baqueros que tenim sobre caballs empaitant vaques o toros, agafant-los la cua i amb una cosa tirar-los a terra. És colpidor veure tot això, però va ser una experiència per viure-la, i per anar entenent una mica més la societat on estic vivint. Després d'aquests espectacle, las escaramuzas, unes noies amb vestits tradicionals que demostraven les seves habilitats sobre els cavalls, després altre cop els nois caçant vaques amb la corda i més trad, un grup de joves muntaven la vaca només amb una corda lligada al seu voltant, i els més grans a sobre d'unes heugues.
El dilluns cessio de cinema, humor frances al museu de mèxic al centre de la ciutat, i dimecres un convivio, música tradicional huichol i cantos kikapús, són gent indígenes que van fer un espectacle amb la seva música, les seves danses, la seves celebracions i cerimònies. Entre una d'elles va agrair a la mare terra tot el què ens dóna i ens va beneir amb unes fulles i aigua a tots els que estavem allà. A fora, tallers i venda d'artesenies.
Aquest cap de setmana marxem els de la casa a Matacanes. Uns indrets per aquests cerros d'aquí al voltant amb llocs plens de cañons d'aigua i sals de mes de 10 metres. Anirem a acampar allà (si no es canvia de plans) i l'endemà a baixar pel riu i fer barranquisme!!
dimarts, 18 d’agost del 2009
Començament de classes
A part d'això l'arribada de molta gent de visita a la casa, i també anar a jugar moltes tardes a tenis, basquet, volei platja, o a entrenar amb un equip masculi de rugby. La victoria de la selecció mexicana davant els EEUU, anar a veure pelicules a un club de cinema i les despedides! Un sopar multidunari al pati de casa per despedir a un dels argentins que se'n va a Dallas a treballar, i l'altre la tornada cap a Catalunya d'en Jordi.
Es fa difícil marxar de casa per tant de temps, deixes per uns mesos casa teva, la teva familia, els teus amics, les teves costums, les aficions... i no es tant traumàtic si marxes acompanyada. Però aquesta és una etapa que he de viure sola, per fer-me créixer com a persona, per madurar i adonar-me de les altres realitats, del món que hi ha més enllà de les notres terres i per això el pitjor d'aquesta setmana va ser veure'l marxar amb els ulls negats.
diumenge, 9 d’agost del 2009
Visita a Zacatecas
Després de tot això, desfem el camí cap a la central d'autobusos, pugem al camión i tenim 6 hores per contemplar el paisatge infinit de kilometres i kilometres travessant el desert, entre aquests però, contemplem una posta de sol entre cactus i palmeres.